22 anys, cambrilenc. Ment inquieta però no perduda. Estudiant de 4rt de Publicitat i Relacions Públiques a la URV, Francesc Bermúdez compagina els seus estudis amb el càrrec de portaveu del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans. Gran defensor dels drets dels joves universitaris. Li demanem una radiografia d’aquest sector.
Quedem al bar de la universitat. Res de terrassa. Fa fred. Cafè amb llet i ens veiem a dins. De seguida comencem a parlar de la seva feina al sindicat. Li pregunto perquè va entrar al sindicat, i em confessa que als 14 anys ja va començar a tenir consciència social i política i que s’havia decantat cap a l’ independentisme combatiu. “Jo tenia ganes de militar, de fer coses, i vaig trobar l’espai a la universitat, i per això vaig militar al sindicat d’estudiants dels països catalans”, diu.
TOTHOM ES MOBILITZA MENYS NOSALTRES. A la nostra generació només podem parlar de NINIS? Afortunadament, tots no som generació NINI, sinó no estaríem mantenint aquesta conversa. Però aquest estat del benestar fictici i inflat que vam viure als anys 90 ha fet engrandir el nombre de NINIS actuals. També crec que el sistema capitalista com a tal no només es mostra en l’economia, sinó que també es mostra en la moral, i una conseqüència directa en són els joves. Els joves sempre havien sigut el sector més revolucionari. Inclús a Anglaterra, una societat més americanitzada, també s’estan mobilitzant, també a França o Grècia. A l’Estat Espanyol els sindicats majoritaris han desgastat les masses i han fet creure que amb la mobilització no s’arribava enlloc. Mentre a França els joves es manifesten per la reforma laboral aquí ens manifestem pel botelló? Quina és la causa d’aquesta passivitat? S’ha de dir que a França els sindicats han donat més el “callo”. Però és curiós que ens aprovin una reforma laboral que ens afecta especialment als joves, una reforma laboral que tira drets que hem lluitat i que han costat molt d’aconseguir, i que no hi hagi, no ja un debat, sinó ni una oposició! Realment, no ser dir quina és la causa d’aquesta despolitització, desafecció o passivitat.
TREBALL i TREBALL. Els joves que surten ara al mercat laboral estan desmotivats? Crec que és una desmotivació en molts aspectes. Clar, la nostra vida es basa en tenir un bon treball, una casa, una família, un cotxe etc. Però bàsicament es basa en el treball, i sembla que si no tens un bon treball ja siguis un fracassat.
ENTORN HOSTIL. Am què es trobaran els joves que surten ara al mercat laboral? Primer, que serà la primera vegada a la història que els fills viuran pitjor que els pares. Fins ara, molt o poc, les futures generacions havien anat millorant el que serien les condicions de vida econòmiques, de benestar...però amb la reforma laboral ens trobarem amb un entorn més hostil, amb pitjors drets laborals. No ho sé...però potser això pot anar en benefici de la conscienciació, de la mobilització. Tot i que crec que les condicions objectives per revoltar-se hi són, si la crisi s’agreugés una mica més, malauradament aquesta seria la solució perquè la gent obrís els ulls, prengués consciència i comprengués que la mobilització és la única arma que tenim el poble per intentar canviar les coses.
MÉS DURESA. Ets positiu o negatiu? Si ara els hi haguessis de dir alguna cosa als joves, quin seria el teu missatge? Què els hi diria als joves? Que lluitessin pels seus drets, que obrissin els ulls, que creguessin en ells mateixos, que mobilitzar-se no és feina dels uns o dels altres, ni és feina de delegar, que és feina de tots. Simplement que actuessin. Crec que es resumiria en obrir els ulls i bàsicament, en lluitar pels teus drets. Seria més dur amb ells.
Informacions relacionades:
